DE l'1 AL 18 D'ABRIL. H: dijous i divendres, a les 21 h. Dissabte i diumenge, a les 18 h. P: 16€



diumenge, 7 de març del 2010

Digues la teva sobre SI AVUI ÉS DIUMENGE DEMÀ ÉS DIJOUS!

Què t'ha semblat l'obra? Què és el que més t'ha agradat i què hi trobes a faltar? Quin és el teu personatge preferit? T'agradaria preguntar alguna cosa a l'autor, director o els actors de Si avui és diumenge demà és dijous? Aquest és el teu espai... NO ET TALLIS!
Publicat per a

38 comentaris:

  1. Aleix18 de febrer del 2010, a les 2:01

    ¡Altamente recomendable, es el espectáculo revelación!

    Que gusto ir al teatro y poder gozar de propuestas tan interesantes y arriesgadas como esta. La banda sonora es increíble, la coreografía, el texto y la iluminación te llevan a un nuevo universo. Mucha sensibilidad y respeto por la enfermedad mental y la relación de amor incondicional entre los dos personajes.

    ResponElimina
  2. Unknown18 de febrer del 2010, a les 7:37

    Brutal!!!! De lo mejor que he visto en Barcelona en los últimos tiempos. Una obra llena de sensibilidad y de poesía. Una historia preciosa llena de magia, con un estilo personal y único. Genial.

    ResponElimina
  3. Andreu19 de febrer del 2010, a les 3:44

    Vaig quedar molt gratament sorprès amb 'Si avui és diumenge...' Em va agradar molt i fins i tot em va emocionar. Em va agradar molt ella i el joc amb la pintura, les fotografies, les bombolles de sabó... Un espectacle molt viu.

    ResponElimina
  4. Anònim22 de febrer del 2010, a les 4:04

    Qué buenaaaaaa!!!!! Casi nunca voy al teatro, me convenció una amiga... y se lo voy a agradecer mucho!!!! Qué historia tan linda!!!! A pesar de ser muy triste, te vas con un amor dentro que te dura muchos días. A mi todavía me dura! Felicidades a la compañía!!!

    ResponElimina
  5. Anònim22 de febrer del 2010, a les 4:07

    Si arribo a saber que hi ha teatre com aquest, (que parla de la vida tal qual és, i que no es fa pesat) hi vaig més sovint.

    ResponElimina
  6. Anònim22 de febrer del 2010, a les 4:10

    A alguien más esta obra le recordó a Amélie? Sobretodo la presentación... soy yo?

    ResponElimina
  7. Anònim22 de febrer del 2010, a les 10:58

    Vosotros creéis que tendríais tanta paciencia? Me encantó Leo, ya la relación que crean entre ellos.

    ResponElimina
  8. Anònim24 de febrer del 2010, a les 4:00

    La vaig veure ahir. La recomenaré a tothom. íntima, poètica, preciosa, real como la vida misma. La música és brutals, la posada en escena, l'escenografia, les bombolles, la banyera, els colors, les coreografies, tot. Molt bona.

    ResponElimina
  9. Anònim24 de febrer del 2010, a les 6:57

    Gran trabajo, felicidades a todo el equipo y al teatro por programar teatro como este.

    ResponElimina
  10. Toni25 de febrer del 2010, a les 1:56

    Una historia de amor y lucha con cierta dosis de provocación, repleta de momentos poéticos y unos silencios agónicos que hacen que vivamos la tragedia de esta pareja con mucha intensidad. Imprescindible para todo aquel que le guste vivir emociones sinceras. Teatro por definición. Amenazo con volver a verla.

    ResponElimina
  11. Anònim26 de febrer del 2010, a les 12:13

    Me he implicado mucho en la historia. Muy viva. Muy emocional y emocionante. Grande. Gran espectáculo.

    ResponElimina
  12. Natalia1 de març del 2010, a les 7:44

    Fascinant la interpretació dels dos personatges,realment sents el patiment i també l'amor de l'un per l'altre. Surts amb un nus al coll.
    L'has de veure!!

    ResponElimina
  13. Unknown1 de març del 2010, a les 8:48

    Qué duraaaaaaa!!!!! Es difícil de aceptar, por los que hemos pasado por experiencias similares, que lo que le pasa a Alba es real. me ha encantado identificarme, aunque mi problema es distinto... Y me ha gustado ver luz al final del túnel. Una obra muy bonita. Imprescindible. No os la perdáis.

    ResponElimina
  14. Anònim1 de març del 2010, a les 8:50

    Estic d'acord, és molt bonica. Jo crec que té molta poesia, i tractant un tema tant complicat (ja sigui l'amor o les malalties mentals) té molt mèrit. Una fotografia d'una relació que podria ser la nostra. Per tendra i per única.

    ResponElimina
  15. Santi i Ana3 de març del 2010, a les 7:45

    Excelente guion e interpretación! 2 actores que llenan el escenario por completo durante toda la obra. Muyrecomendable.

    ResponElimina
  16. Anònim3 de març del 2010, a les 7:46

    Muy buena representación y muy bien transmitido el mensaje

    Me ha gustado mucho. transmite muy bien el sufrimiento y la desesperación de las personas con esquizofrenia y de quienes están a su lado. A la vez da un mensaje positivo del valor del cuidado del otro y cómo las relaciones se construyen entre dos.

    ResponElimina
  17. Ana3 de març del 2010, a les 7:48

    Esperaba más

    Aunque en general me gustó la obra, la actuación sobretodo de ella no fue perfecta, también pienso que era un papel muy difícil, representar el deterioro de la esquizofrenia hasta el final, se necesitan años de tablas para creerte el personaje. Esta enfermedad se ve en los ojos, su vacío, muy difícil de representar y además llevaba un maquillaje que no ayudaba nada. Sin embargo los felicito por su esfuerzo y valentía.

    ResponElimina
  18. Anònim3 de març del 2010, a les 7:50

    Un baño de sentimiento(s)

    Excelente actuación de ambos (realmente consiguen transpórtarte) y música.

    ResponElimina
  19. Anònim3 de març del 2010, a les 7:51

    Des de l'esquizofrènia amb amor

    Molt recomanable visió sobre l'esquizofrènia i com aquesta influeix en les vides dels dos personatges de l'obra. Molt poètica i commovedora, però alhora dura "como la vida mismo". Felicitat als actors, m'han fet viure la seva història totalment.

    ResponElimina
  20. salvador4 de març del 2010, a les 4:19

    Boníssima!

    ResponElimina
  21. Maria4 de març del 2010, a les 4:24

    Yo vi el vacío y la pérdida en los ojos de ella. Y no sólo eso, sino también la enfermedad, la medicación, el amor... En realidad fue una de las cosas que más me gustó: la mirada de ella y su cuerpo sin energía, con ese peso tan comunicativo. Sin palabras lo entendí todo. La realidad que crean los dos personajes, su grado de intimidad, como si los vieras a través del ojo de la cerradura. Una relación muy creíble, y un impacto de la enfermedad mental igual de verídico. Felicidades.

    ResponElimina
  22. Joan4 de març del 2010, a les 4:27

    Si avui és diumenge demà és dijous. Per què aquest títol? No l'entenc. L'obra m'ha agradat molt. Bon text, bona interpretació, bona posada en escena, bones músiques (d'on són?), bones llums... Tot molt bé. El millor és que entres en una història. Com en el cine, però en teatre és més difícil que això passi. Una hora i quart que vola.

    ResponElimina
  23. isabel4 de març del 2010, a les 4:30

    He flipat amb les interpretacions dels actors! És molt difícil, i ho fan molt bé! Una història bonica i tendra, encara que trista. M'ha encantat com el Leo mirava a l'Alba.

    ResponElimina
  24. sara5 de març del 2010, a les 8:10

    Gracias por hablar sobre este tema. Es muy necesario. Y lo hacéis con mucha elegancia y buen gusto.

    ResponElimina
  25. gerard8 de març del 2010, a les 9:09

    Molt bona, molt poètica i imaginativa!!!! Fantàstica!!!!!! Una història explicada des d'una perspectiva molt actual. Molta fresca i oberta de mires. Un plaer, jo també amenaço a tornar a veure-la.

    ResponElimina
  26. valeria8 de març del 2010, a les 16:53

    Geanial aproximación a la enfermedad mental. Des de la poesía y el amor. Visualmente preciosa. Buen teatro.

    ResponElimina
  27. patricia rodriguez9 de març del 2010, a les 9:01

    Supongo que no será así, pero los actores parece que sean pareja en la vida real... qué confianza y con qué cariño se miran... muy buena, la obra en general. A nivel estético me parece fantástica.

    ResponElimina
  28. Anònim9 de març del 2010, a les 11:26

    GENIAAAL!!!

    Isis t'estimo! :)

    ResponElimina
  29. paula19 de març del 2010, a les 7:38

    Em va agradar molt, és una sort que la tornin a fer. Molt recomenable.

    ResponElimina
  30. Meritxell7 d’abril del 2010, a les 8:54

    La chica lo hace tan bien que se te encoge el corazón, a mi gusto el guión se podría haber adaptado de otra manera. La interpretación es buenísima.

    ResponElimina
  31. Ángels7 d’abril del 2010, a les 8:55

    "L'amor per sobre de tot"

    És una veritable història d'amor que t'emociona i fa remoure't per dins. crec que la isis representa molt bé alguns dels episodis de l'esquizofrènia. és una obra molt visual. leo es desespera a vegades i no entén l'alba però acaba triomfant l' amor. penso que és una aposta difícil i que tots dos (l'eduardo i la isis) se surten prou bé.

    ResponElimina
  32. Maite9 d’abril del 2010, a les 4:15

    Es una obra muy buena, una interpretacion excelente y me ha gustado tanto que la vi 2 veces asi he podido captar cosas que con una vez no es posible. una escenografia impresionante, estoy recomendando a todo el mundo que la vaya a ver.

    ResponElimina
  33. Joan9 d’abril del 2010, a les 4:16

    Va de cap al més íntim, al més natural, al més humà, sense subterfugis, sense eufemismes, sense lligams ni convencions. veritat pura. recomanable 100%!!

    ResponElimina
  34. Anònim9 d’abril del 2010, a les 4:17

    D'aquelles que no et deixa indiferent. Escenes molt crues i màgiques a l'hora.

    ResponElimina
  35. Anònim9 d’abril del 2010, a les 4:17

    ¡¡¡Me encantó!!!

    Una obra excelente, tema, interpretación, música...

    ResponElimina
  36. Violeta13 d’abril del 2010, a les 1:57

    Genial!!! Super recomanable!

    Una història d'amor entre tres, conmocionant i emotiva, real i tendre. Capaç d'introdüir-te al més intim d'una parella.

    ResponElimina
  37. Anònim13 d’abril del 2010, a les 1:57

    Experiencia bastante real

    La obra esta muy bien. te lleva a ver una realidad que no te imaginas si no has vivido el tema de la esquizofrenia muy cercano. te das cuenta que es muy duro convivir con personas con la enfermedad, y tambien la repercusion para las personas que estan alrededor.

    ResponElimina
  38. Sara13 d’abril del 2010, a les 1:59

    Molt sentiment

    Es una obra amb molt de sentiment, la música és molt maca i vius molt els personatges. Felicitats als actors i al director, Aleix Fauro.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)